Paula Aznar
'CARA A CARA: De la realitat a la dismòrfia'

La societat postmoderna ens situa en un context precedit per Zygmunt Bauman i caracteritzat per la immediatesa, les veritats relatives i plurals, i la societat espectacularitzada i narcisista.
Això ja no es contempla tan sols al món físic, sinó que s’emfatitza amb el seu bessó digital: Internet i les xarxes socials, la finestra en la qual hom pot escollir com es dona a conèixer, mostrant la seva millor versió. Així, els usuaris han esdevingut el seu propi producte i l’obsessió per la imatge amb els filtres de bellesa està a l’ordre del dia. Aquesta dualitat entre el “jo real” i el “jo ideal”, ha donat lloc a la Dismòrfia d’Snapchat, fenomen en què cada vegada més pacients de cirurgia estètica volen assemblar-se als seus selfies filtrats, fins el punt de no identificar-se en el seu rostre real.

Amb l’objectiu de conscienciar sobre el fenomen i amb un to objectiu i irònic, CARA A CARA és un projecte que reflexiona sobre la identitat digital i la distorsió de l’autoimatge mitjançant una campanya experimental de visibilització.
Aquesta campanya compta amb una web com a suport principal en la qual es dona a conèixer la problemàtica mitjançant quatre capítols: 01. De la realitat al selfie, 02. Del selfie a l’ideal, 03. De l’ideal als filtres, 04. Dels filtres a la dismòrfia. En aquests es pot trobar tant contingut d’Internet i dades curioses sobre el tema, així com històries personals. Paral·lelament, a la web també veiem l’apartat “Parla’ns” dedicat a l’ajuda i l’assessorament a persones afectades. I “Esdeveniments”, on es podran consultar els diferents actes en el marc de la campanya, com xerrades, tallers o exposicions.

Tot i que la columna vertebral del projecte és l’espai web, també s’han prototipat altres suports de divulgació: elements de papereria, mobiliari urbà i continguts a les xarxes socials.
Conceptualment, el conjunt del projecte es construeix mitjançant l’element de la dualitat i el contrast entre el món del “jo real” -vertader, analògic, realista…- i el del “jo ideal” -irreal, digital, idíl·lic…-, fet que es reflecteix en tota l’estratègia gràfica. Així, es crea un imaginari visual amb elements gràfics que fan referència tant a la pròpia dismòrfia, com la tipografia, o al món digital i analògic, amb elements escanejats i fotocopiats.

Mitjançant aquest imaginari visual, la proposta desafia els límits de la cara i la seva evolució fins a dia d’avui: Fins a quin punt podem tenir control sobre el nostre rostre? Com hi interfereixen les xarxes socials i la intel·ligència artificial? Podem viure de la imatge digital o tan sols és una performance de nosaltres mateixos?

 

SPONSORS
MAIN MEDIA SPONSOR
CON EL APOYO DE
COLABORAN
MEDIA SPONSORS