Gastón Lisak
'Exposició "Arqueología Mundana"'

El Dimecres 18 d’Octubre a les 19.00h estarem inaugurant l’exposició “Arqueologia Mundana”, de l’artista conceptual Gastón Lisak, en al Centre d’Art Contemporani La Sala, de Vilanova i la Getrú.

A cura de Mariella Franzoni

Gastón Lisak (Barcelona, 1989) s’ha obert camí com a artista a través d’una investigació centrada en la vida social dels objectes abandonats i refusats que troben una segona vida als mercats de carrer. La seva primera exposició institucional, “Arqueologia Mundana”, recull un important conjunt d’obres produïdes entre el 2018 i el 2023 al voltant d’una reflexió profunda sobre els objectes com a entitats amb vida pròpia i amb una ànima mundana, en trànsit constant i transformació contínua.

Del mercat ambulant a l’obra

Els mercats de carrer de diferents ciutats del món són el punt de partença de la seva pràctica estètica i el lloc primigeni de les seves obres: els Encants de Barcelona, el Rastro de Madrid, el Mercado Lagunilla de Ciutat de Mèxic, el mercat Franklin de Santiago de Xile, el Soc de Marràqueix, el Shuk Hapishpashim de Tel-Aviv, entre altres. En aquests llocs de trànsit, els objectes adés estimats i ara abandonats, recuperen una nova vida com a “mercaderies”, les biografies de les quals estan marcades per línies (discontínues i encreuades) de valor econòmic, simbòlic i afectiu. Es tracta d’objectes de tota mena: sabates, amulets, animals dissecats, souvenirs, etc., fins estàtues neoclàssiques de guix o plàstic.

Portats a l’atenta mirada de l’artista, un col·leccionista obsessiu i incansable, aquests objectes s’incorporen al seu arxiu personal -un gabinet de meravelles que ens recorda les Wunderkammer del segle XIX- i s’endinsen en el terreny de la interpretació especulativa. Aquí passen per un seguit de processos formals que culminen en obres de gran impacte visual i voluntat narrativa.

“Arqueología Mundana”

Així doncs, “Arqueologia Mundana” inclou obres en diversos medis, des de col·leccions anacròniques d’objectes trobats encapsulats al buit en vinils blancs (“Arqueologia Mundana”), fins a elegants escultures neoclàssiques intervingudes amb plàstics diversos (“Sacred Plastic”). També inclou vells tapissos els motius decoratius dels quals s’amaguen darrere d’una densa capa d’acrílic blanc (“Normalització”) i una sèrie d’objectes gairebé idèntics, malgrat haver estat trobats en llocs molt diversos del món (“Clons”). A més, l’exposició presenta una sèrie inèdita de Lisak, “Totems of Today”, que consisteix en escultures totèmiques produïdes mitjançant impressió 3D, combinant, sense un criteri aparent, formes d’objectes que han estat apropiats de diferents contextos: museus etnogràfics, mercats de carrer i rebosts de cuina, entre altres llocs quotidians.

La crítica cultural i la metàfora estètica

Encara que Lisak troba la inspiració en la història de l’art i en artistes que han treballat amb objectes trobats -des d’Elsa von Freytag-Loringhoven fins a Marcel Duchamp i Man Ray, fins a contemporanis com Georges Adéagbo, Miralda i Carmen Calvo-, els seus acoblaments, transformacions i ready-mades ens diuen alguna cosa diferent: apunten a transcendir els límits materials i s’ubiquen en una zona ambigua entre la crítica cultural i la metàfora estètica. Més enllà de la crítica a l’hiperconsumisme contemporani, Lisak es converteix en un antropòleg que interroga el nostre sistema de cultura material, i que en fer-ho narra una biografia especulativa dels objectes i ens ofereix una al·legoria poderosa per comprendre la nostra societat globalitzada, la seva relació amb el passat i els seus imaginaris del futur.