“My attempt to defineix what reading in the visual era means” relata la cerca personal de l’alumna d’una resposta pràcticament impossible de trobar a la pregunta què és llegir en l’era visual. Per a això, es disposa a analitzar exhaustivament el seu entorn, plasmant finalment tota la seva recerca en un format gràfic experimental.
El projecte avança amb un doble objectiu; d’una banda convidar a l’espectador a reflexionar sobre la qüestió, en un context social on aquesta mirada és més necessària que mai, i per l’altre qüestionar si realment en l’actualitat es llegeix menys. Finalment, encara que sense resposta a la seva pregunta principal, conclou amb el següent argument:
a) Hi ha una percepció generalitzada que en l’actualitat es llegeix menys, amb la mirada posada especialment en les generacions mes joves.
b) En el context relativista en el qual vivim no hi ha una definició concreta sobre el que és llegir o el que és considerat lectura.
Per tant, si no existeix una definició tancada del que és llegir no existeix una manera concreta d’incomplir-ho pel que en l’actualitat no necessàriament es llegeix menys.
En un constant joc entre text i imatge i portant al límit el format analògic i digital, reuneix tota una sèrie d’experiments gràfics en una publicació editorial oberta. El discurs es planteja des d’una narrativa personal on, a través del motiu de viatge, l’alumna representa una espècie d’Ulisses de l’era visual que viatja en aquesta qüestió, sovint inundada per la marea densa d’informació i la liquiditat de la societat actual.