Totes les persones ploren, però, encara que plorar emocionalment sigui un comportament natural que neix com a resposta a una emoció positiva o negativa, se sol suprimir i s’intenta evitar costi el que costi. A més, el ploro s’ha associat a la feminitat i, per tant, a la feblesa i a la fragilitat.
Plorar pot ser un acte de resistència a aquestes idees tradicionals que demostra vulnerabilitat en comptes de fragilitat
És per això que aquest projecte proposa donar-li valor a la llàgrima i utilitzar les eines del disseny gràfic per a crear una imatge que transmeti tota aquesta emoció i capturi la seva essència.
Intentant trobar aquesta essència, es va decidir observar una sèrie de llàgrimes a través d’un microscopi. En dipositar-les en un portaobjectes i deixar que l’aigua, que és el component principal, s’evapori, els electròlits que es troben en dissolució cristal·litzen formant salis i, com la formació d’aquests cristalls depèn de molts factors com la temperatura o la concentració, cadascun és únic, igual que ho és el moment en què es va vessar la llàgrima. D’aquesta manera, fent les captures del microscopi, s’aconsegueix crear una imatge permanent d’una cosa efímera.
Per a traslladar aquesta imatge a una peça gràfica s’ha utilitzat la tècnica del brodat, que ha estat històricament practicada per dones en l’àmbit domèstic i, per tant, s’ha considerat una tècnica artesanal en comptes d’una tècnica artística. Com les llàgrimes, s’ha associat el brodat amb la feminitat, la fragilitat i la feblesa i, per això, aquest projecte proposa utilitzar-la per a posar aquesta tècnica en valor.
A més, les llàgrimes han estat brodades en uns mocadors prèviament serigrafiats amb tinta hidrocrómica. La tinta hidrocrómica canvia de color al contacte amb l’aigua o amb les llàgrimes, i passa a ser invisible, revelant el que hi ha sota. L’aplicació de la tinta en els mocadors fa que les peces siguin interactives, i que els brodats no siguin visibles fins que no s’utilitzin els mocadors de la manera en què deurien, com a receptacles de les llàgrimes. Així, la tinta reforça la idea del ploro com a comportament reprimit, i el brodat com a tècnica invisibilitzada. Els mocadors es presenten en forma de quadre en una paret utilitzant els bastidors com a marc per a elevar tant la llàgrima com el brodat.
El projecte es completa amb una peça editorial recopilatòria de tota la informació que mitjançant l’enquadernació i els elements gràfics va teixint aquests dos temes aparentment inconnexos en un només. El llibre es compon de dos volums: un d’ells se centra en la història de les llàgrimes i l’altre en la història del brodat, i el lector pot triar per quin començar, però, a mesura que avança el text, els volums es van entrellaçant tant a nivell de contingut com a nivell gràfic, per a acabar fusionant-se.
Helena Elizondo
ELISAVA
