Oriol Cervantes
'ecoimpakt.org'

Enormes plantacions de bambú que amenacen la biodiversitat per tal de respondre a la demanda d’envasos “sostenibles” d’un sol ús. Poblacions locals empobrides i desplaçades per la construcció de grans centrals d’energies renovables que satisfacin la demanda global d’energia descarbonitzada. Jungles amenaçades pel conreu de “granges de metall”, revolucionaris cultius que permeten recollir metalls valuosos de les plantes que es conreen, per a poder donar resposta a la grandíssima demanda d’electrònica “sostenible”.

Ecoimpakt és una ONG que es dedica a combatre escenaris com aquests, i molts altres, que es desprenen del que l’organització anomena “híper consum sostenible”

O el que és el mateix, fer servir els valors de la sostenibilitat per a canviar què es consumeix, però no com es consumeix. Generant, així, tot un nou ventall d’impactes negatius en els medis socials i naturals que acullen la producció de bens i serveis. Ecoimpakt és, però, una ONG peculiar, ja que no existeix en el present sinó que actua des d’un futur proper: des de 2031.

És més o menys a 10 anys vista on l’autor d’ecoimpakt.org, un projecte especulatiu de disseny i programació web, ha volgut ubicar aquest exercici conceptual a través del qual pretén reflexionar en veu alta sobre l’ús, sovint banal i superficial, que la societat del consum fa avui en dia dels conceptes de la sostenibilitat.

El projecte es vertebra al voltant d’una necessitat ben pràctica de l’alumne

La d’aprendre fonaments de programació web, per tal de fer un salt cap a aquest camp professional des dels estudis de disseny. El format del projecte, una pàgina web, ve preestablert doncs per aquest requeriment de l’autor.

A partir d’aquí, l’alumne troba en el projecte una oportunitat per a canalitzar, de manera especulativa i conceptual, reflexions sobre la nostra manera de consumir “productes sostenibles”. Tot partint de tendències actuals més o menys innovadores i conscients, l’alumne imagina quins serien els seus potencials impactes negatius a 10 anys vista, si aquestes seguissin la mateixa evolució de creixement desmesurat en la que en general es basa la nostra manera de consumir productes i serveis.

Aquesta vessant conceptual i creativa del projecte es contraposa amb una part més tècnica del mateix. L’alumne, que tot just comença a aprendre a programar, ha de dissenyar i programar una web de 2031. Tot un problema. Com seran les webs de 2031? Com hauran evolucionat? Com seria la web d’una organització com Ecoimpakt, tan crítica amb el consum inconscient?

És aquí on l’autor aplica tota la vessant conceptual del projecte a la part també tècnica, tot apostant per una programació austera, “low-tech”, carent de recursos visuals i d’excessos. Ecoimpakt.org és una web peculiar, que té en el text el seu protagonista, i que mostra poques imatges i de baixíssima resolució. Per no tenir, no té ni tipografies que no siguin les del sistema. L’objectiu: generar el menor impacte possible, optimitzar el temps de càrrega al màxim i estalviar espai en algun sostenible però monstruós “data center” de 2031.