Projecte Museu de l’art censurat
El projecte proposa crear la identitat corporativa del Museu d’Art Censurat de Tarragona. La funció principal de la institució és exposar la col·lecció privada de Tatxo Benet «Línies vermelles» amb obres que han estat censurades, per això a través de la imatge corporativa es proposa transmetre els conceptes de «llibertat d’expressió» i «censura» i aconseguir un disseny arriscat i contemporani.
Per assolir els objectius marcats s’ha pres com a inspiració en els arxius classificats i els fanzins de protesta. D’aquesta manera es vol acostar la imatge del museu al concepte de censura (tot element censurat té un expedient) i al concepte de llibertat d’expressió (en els fanzins es parla lliurement de temàtiques tabú). Aquestes bases es traslladen a totes els vessants de la imatge. La marca del museu és senzilla i adaptable; a més, juga amb els ritmes i els talls, transmetent molta força i duresa reforçant així la idea de censura. Cal destacar que el símbol de la marca recorda una cara amb un altaveu.
La gamma cromàtica del projecte és tancada i els colors corporatius són els protagonistes. Aquests s’aproximen al CMYK transportar-nos als referents estètics plantejats en els objectius. El negre és el color predominant mentre que la resta de tonalitats l’acompanyen.
Un altre factor clau del projecte són els sistemes gràfics, els quals alternen composicions estàtiques, «pels elements censuradors» (en aquests predominen els espais en blanc i la tinta negra); amb composicions dinàmiques pels elements «alliberats» (creades amb retícules isomètriques on destaquen les imatges grans, els textos repartits de forma «desordenada» i la utilització de diverses tintes). A més, les imatges tenen molt de pes. Aquestes es modifiquen aplicant-se a una sola tinta en algun dels colors corporatius. Jugant amb la morbositat i «censurant» les obres fora del museu.
Tres elements gràfics s’han dissenyat i normalitzat per tal d’unir els suports. Aquests també són un punt clau del projecte, ja que transporten els conceptes base del món conceptual al visual. El primer és un encuny triangular a través del qual es forma un joc visual on un element censurador amaga un altre element censurat però deixant-lo intuir a través d’aquest encuny. El segon és una adaptació bidimensional de l’encunyat. Finalment el tercer és un element tipogràfic, més concretament el mot «descensurat» un mot que no existeix als diccionaris, però que transmet ràpidament la ideologia del museu, aquest també funciona com a eslògan.
També s’ha volgut transportar l’esperit del museu als materials utilitzats treballant amb papers porosos i donant preferència al sistema d’impressió òfset. El paper kraft també és un protagonista, portant-nos a la imatge de les carpetes d’oficina. A més, pensant en la vida del museu s’han dissenyat tot un conjunt de sistemes gràfics, posant especial èmfasi en la papereria; trobant elements com les carpetes en suports editorials i publicitaris (on inclús els cartells es poden reutilitzar com a porta folis un cop acaba la campanya).
Míriam Viso Campanyà
EADT
